La marmota ensopida

Adéu.

2009-09-09T01:06:00.000-07:00

ahir vaig pendre una decisió. Tanco aquest blog per sempre.

Qui em busqui, ja sap on trobar-me.

1 de setembre

2009-09-01T12:02:00.000-07:00

Doncs si, avui és 1 de setembre. O! quina sorpresa! El meu primer dia de feina després de 31 llaaaaaaaargs dies de no fotre brot, anar a dormir tard i despertar-se encara més tard, Menjar desordenadament, que et piquin els tigres, soparet aquí dinaret per allà...

jo no sóc de les que ha sortit del poble. El més lluny on he estat ha sigut Isla fantasía. molt bé, per cert, un bon recinte de contenció social.

Però bé. Ja sóc aquí. De fet estic escribint des de la feina. Avui m'havien promés moviment, estrés, plors, ràbia, alumnes enfadats, alumnes retrassats... però no. Em sento decebuda. Només m'he trobat algun idiota al telèfon.

trucada 1
Kash.: holaaaaa, està X?
mami: nooo, está en Brasil. (putu cabrón... follant amb brasilenyes mentres jo estic aquí treballant i parlant amb putus desconeguts...) Es que trebaja allí (putu cabrón... jo treballant a cerdanyola, possiblement la ciutat més lletja de catalunya després de la meva... i aquest tiu bebent mojitos a Brasil mentre treballa).

trucada 2
kash: holaaaaa, està X?
mami (amb marcat accent andalus): noooo... de parte de quieeeeng?
K: de gestió acadèmica de la ETSE.
mami: de queeee??
K: de la universidad. La universidad autonoma. La universidad autonoma de barcelona.
mami: pero si yo no he ido a la universidaaaa
(ja... no fa falta que m'ho juris.)

I avui a sobre el bar ha tancat a les 4. Així que he anat a la màquina he posat 50 cèntims. Marco cafè amb llet i em surt un cafè llarg. Toma. Segur que és la jefa que ens vol més espitats perquè treballem més. I treballar, no sé si treballo més. Però que estic més espitada això si ho ha conseguit.

apa, tornem a la vida real!

Observacions prescindibles durant un concert de rock

2009-08-30T03:35:00.000-07:00

(concretament al Ripollet rock festival de divendres passat):

- La cantant, teòricament representant d’un grup dur, porta ventilador, la qual cosa, als meus ulls la converteix en una Paulina Rubio qualsevol.

-Tots els components dels grups Hevys s’han presentat al concurs Pelo pantene 2009, I ens ho rastregen per la cara.

-S’ha d’anar vestit en consonància amb el lloc on vas. Si vas a un concert d’èpica, no et vesteixis de blanc com un traficant colombià. Cantes més que Zubizarreta a la sortida d’un còrner (ho vaig trobar l’altre dia per Internet i m’ha fet gràcia :P)

-Ara les gotic-lolitas, porten ossos motxilla. Em sembla que és per cridar l’atenció de tots els pedòfils de 10 km a la rodona.

-El que triomfa més en un grup, sempre és el que va més despullat.

ei, però va estar bé... entrada gratis, cervesa fresca... què més es pot demanar?

Us presento a Icat i Google (?)

2009-08-25T06:53:00.000-07:00

Després d'un casting similar a aquest:

Hem escollit els dos gats que passaran a formar part de la meva família. Els noms estan encara en fase de proves però de moment elsseleccionats son: Icat (al meu germà li agrada molt la marca apple. Així que ara ja té el Iphone, el Ipod i el Icat) i Google (perquè em passo el dia buscant-la).

Mireu sinó el diumenge: com havia d'anar a buscar el pa i no feia ni mitja hora que les tenia a casa, vaig decidir deixar-les al bany, per no haver-los de buscar després per tota la casa. Teòricament és un lloc sense racons. Però quan vaig tornar no hi eren. Després d'una estona sentim que el bidet miola. Al posar la mà per darrere, descobreixo un forat (sabíieu que els bidets són buits per dintre???doncs jo no) i sento un bufit esfereïdor (possiblement era l'eco... Però a mi em va semblar que el gat estava posseït pel dimoni) .

Els vam intentar treure amb guants de podar, però a mi em feia por perdre extremitats, així que vam optar per posar una webcam enfocant el forat del bidet i vigilar-los des de la meva habitació. Des del centre d'operacions de la Kashna vam ordir una estratègia de distracció: guanyar la seva confiança i després atrapar-los.

així que després de 7 hores, vam aconseguir que sortissin del seu cau i ara tenim 1 hora de material enregistrat que vulnera el dret a la intimitat gatuna.

Bé, si voleu podeu col·laborar votant el nom del gat. Les opcions són:
Icat
Google
LoL
XD
kitler

(l'enquesta es troba a la columna de la dreta).

PS: Per cert, que aquests gats són nebots de la "Border-line". De moment no tenen sintomatologia d'estupidesa gatuna.

Ser border-line no és exclusiu dels humans

2009-08-21T08:11:00.000-07:00

Algun dia ja parlarem dels borderlines i de la necessitat de crear més reductes de continència social (La maquinista, heron city, isla fantasia...), però últimament no puc deixar de pensar en la gata de la meva veïna.

Hi ha gats intel·ligents, gats fills de puta i després està ella. Segons la RAE,

1. adj. Falto o escaso de entendimiento o razón. U. t. c. s.

3. adj. coloq. Que padece cierta deficiencia mental. U. t. c. s.

És a dir, tonta.

Jo només la conec de fa dos mesos, però el dia que la vaig veure es va comportar com si ens haguéssim criat juntes. Això en un gat ja és sospitós. O portes sardines a la butxaca o és que el gat és rematadament ingenu i estúpid.

Després tenim el fet de que li agrada dormir al mig de la carretera. Es veu que està més fresqueta. Però clar, també podria tirar-se damunt la cera, i evitaria a)un accident b) gastar una de les 7 vides que Deu li ha donat.

Aquí li vaig dir: fes-te la morta però segueix respirant. I ho va fer.

Però el que definitivament em va fer pensar que la tia no rutlla bé, és el fet de passar completament dels instints materns que tota femella un dia o un altre de la seva vida té.

Jo, que anava desesperada per tenir un bitxu al qui volcar el meu carinyu, li vaig demanar als veïns que quan parís la Borderline (aka Blanqueta) me'n donessin un parell de gatets, un per mi i un pel meu germà (així no ens barallem i jo puc convertir el meu gat en un exemple de dolçor i simpatia i el meu germà el pot entrenar per ser un doberman amb garres mortals).

Al néixer, ens van dir que ens els podríem emportar quan mengessin sols, però lamentablement... als 3 dies, ens visita el veí i diu:

-Ho sento molt. La Blanqueta s'ha dormit a sobre d'un dels gats i l'ha xafat i asfixiat. Ha estat un accident. Però encara ens queda un.

Però al dia següent:

-mmm.... ho sento molt. La Blanqueta s'ha tornat a clapar a sobre del gat el que quedava. S'ha tornat a dormir a sobre.

També és cert, que hi ha mares que es deixen els seus fills al cotxe i li donem la culpa a l'estrès, però en el cas de la Blanqueta, tinc suficients proves per pensar que el seu problema no és l'estrès precisament.

Brindo per que la seva felicitat continuï molts anys més (i que li facin un lligament de trompes aviat)

Tinc superpoders

2009-08-11T04:57:00.000-07:00

En aquests dies festius, he aprofitat per anar a la òptica per fer-me unes lentilles noves. Ja que les anteriors les vaig perdre en una mudança (això va passar perquè no les portava posades, si las hagués portat posades, les hagués vist, i no les hagués perdut. Paradoxes de la vida.)

Doncs bé, la senyoreta òptica (el meu Alfred particular) em va asseure a la cadira diabòlica de lents i em va anar passant lletres davant meu cada cop més petites. Així o aixà... així. No. aixà... igual... pitjor... millor abans... El resultat va ser 3'75 en un ull i 3'25 a l'altre.

2 dies després, vaig tenir les lentilles en les meves mans (o les meves retines). Però encara no era conscient del meu poder...

L'Alfred, em va asseure altre cop a la màquina i em va tornar a passar lletres a tota velocitat, cada cop més petites, cada cop més minúscules i microscòpiques. I al final hem va dir la veritat.

-Benvolguda senyoreta Wayne, hem aconseguit un 120% de visió.

-Com, un 120? això és física i matemàticament impossible (segons els meus il·limitats coneixements en aquestes disciplines).

-Aquestes lletres, estimada senyoreta Wayne, no les veuen les persones normals. Elles només arriben fins aquí (i em senyala dos files més a dalt). I tu, veus fins aquí (i em senyala la de més avall). Tens una vista sobrenatural... sempre que et posis les lentilles.

Jajajajaja (risa diabòlica).... tinc un 120% de visió. Hagués preferit ser invisible o volar... però el do que tinc és aquest i l'utilitzaré amb seny:

-Llegiré el diari del quiosc sense comprar-lo, i asseguda al sofà de casa.

-Llegiré cartells de senyalització de carrers i carreteres 15 km abans de passar-hi i mitja hora abans de prendre la sortida correcte (fins i tot sabré quina sortida és, abans de decidir agafar el cotxe!)

-Visionaré els microbis que volen violar el meu cos, i podré disparar-lis bales d'or per acabar amb ells.

-No em caldrà telèfon, perquè quan algú necessiti dir-me alguna cosa només haurà de sortir a la finestra i jo li llegiré els llavis.

M'acompanyes al super?

2009-08-03T14:27:00.000-07:00

Avui he obert la nevera i he trobat tomàquets (que són del meu hort), mig enciam, una llimona i formatge. Amb aquests 4 ingredients es poden fer miracles, però a partir de dijous ja se m'haurien acabat les idees.

Avís: els meus pares han marxat de vacances i ens han deixat a mi i el meu germà sols.

Així que he decidit dir-li al meu germà que m'acompanyés al mercadona (perquè el Word és capfica en canviar-m'ho per mercadota?), perquè anar al super sola, i carregar totes les bosses em feia mandra. Doncs bé... no sé si repetiré l'experiència.

Us faig la llista de la compra grosso modo:

-Patates lays campesinas

-patates lays de jamón

-patates lays vinagreta (fins ara sembla que anem a fer una festa amb tanta patata)

-12 llaunes de cervesa

-12 ampolles de shandy (si.. seguim amb la festa...)

- mosto (ens agrada innovar de tant en tant)

- suc de taronja en tetrabrick per emportar (per l'hora del pati de la feina...)

-Naranja-nada minut maid (perquè no és el mateix que lo de dalt, no)

-Limon-nada (aquí em callo... que això ho volia jo)

-Trina de poma (vale… això també és meu…)

-2 dun-up (perquè alimenta)

-llet amb canela i llimona (marca hacendado. S’ha de provar tot. No feu preguntes. A ell li ha agradat)

-un suc raro de pastanaga taronja i no sé que més... (per si no sap que beure, sabeu?)

-mus de xocolata (és que li faltava el postre a la dieta)

-un ambientador pel cotxe (Però si sempre tens les finestres obertes!!!!!)

Bé... jo he intentat aportar la racionalitat al carro…

Però com ja estava ple de merdes només he pogut afegir pasta fresca i un paquet de llom.

Tornaré dijous. Sola.

Espècimens humans: els informàtics

2009-08-01T05:59:00.000-07:00

Avui us parlaré una gent que coneixo força bé, per sort o desgràcia, ja que convisc amb dos individus d'aquesta espècie: Els informàtics.

Si em pregunteu si neixen així o es fan amb el temps, us respondré que per experiència, és una cosa que es porta a la sang. De fet, els que tinc a casa, no tenen estudis d'Enginyeria informàtica, però és possible que tinguin més interès en el que fan que alguns espècimens que veig per la ETSE. Perquè la informàtica no és: ai, m'agraden els videojocs... em faré informàtic. Ser informàtic de sang és muntar el teu ordenador peça a peça, és desmuntar el portàtil de la germana sense permís per veure com és, és voler posar en línia tots els ordinadors de casa per compartir pelis i sèries (tot molt legal), és espatllar la televisió, el mp3 i la torradora, intentant perfeccionar el sistema...

De fet, l'individu adult de més edat es va fer informàtic tot just van sorgir els primers ordinadors i va ser amor a primera vista. I d'això en fa uns 26 anys. Jo tinc fotos utilitzant el primer ordenador a casa amb cintes de cassette (un oric 1).

Una altra cosa que tenen en comú aquests espècimens és que són grans amants de la tecnologia i capaços de vendre a la seva filla/germana per l'últim model de la palm, o per un ordenador portàtil d'aquests que pesen menys que una llibreta. Però de moment, per sort meva, encara no pertanyo a pc city.

Ara, tenir informàtics a casa té les seves avantatges:

-saben arreglar ordinadors (gratis!)

-Si t'has de comprar un aparell electrònic et pot aconsellar sobre el millor model (tot i que sempre el millor model per ell acostuma a ser el més car i a tenir tot de accessoris innecessaris per a tu).

-Troben Internet a on no hi ha.

-Coneixen software poc comú però molt útil.

Però tenen els seus desavantatges:

-No els hi agrada les coses simples... així que si t'han d'arreglar l'ordinador buscaran la forma més rebuscada per fer-ho, perquè per ells la forma més fàcil sempre és la més complicada.

-Quan et compres algun aparell electrònic sense consultar-los, s'enfaden amb tu i t'anomenen una llarga llista de problemes que li veuen al teu aparell. Per suposat, tu pots passar d'ells, però tenen bona memòria... i poden recordar-te-les durant els pròxims 10 anys. Jo encara estic pagant el cop que vaig comprar-me el meu primer mp3 sense consultar-ho amb ningú.

-Si la gent normal truca a timofónica per tenir internet... ells no. Faran un estudi de mercat, es compraran un router i un punt d'accès, i fins que tota la casa no tingui wi-fi i estiguin els ordinadors connectats entre ells... no pararan. I quan creus que ja tot va bé, s'els acudirà una cosa nova i t'ho canviaran tot.

-si utilitzes windows, hotmail, explorer o messenger ... ets escòria humana. Has d'utilitzar linux, gmail, mozilla i skype, per ser una persona de profit.

cómprame argo...

2009-07-26T02:13:00.000-07:00

La publicitat... aaah... mirall de la societat i a la vegada credora de life styles... sempre hem creen dubtes existencials:

* Fa com un mes que cada cop que em poso a veure la tele em bombardegen amb ties amb pèrdues d'orina, amb dolors menstruals, gasos, amb diarrea, restrenyides, amb picors o sequedat vaginal... Joer, si un extraterrestre vingués de visita i es poses a mirar la tele pensaria que les dones són les úniques que tenim problemes! És que no hi ha problemes específics d'homes o què? o les dones són les úniques restrenyides?? amb això no es pensa en la paritat sexual, no?

* Perquè els anuncis de colònia són tan transcendentals? els publicistes ja s'adonen que el que estan venent-nos és bàsicament aigua amb olor?

* Dedueixo que com aquest any no he vist encara (i som quasi a l'agost) anuncis de gelats, són un producte vingut a menys que ja no ven. Les empreses geladeres deuen estar en crisi, oi?

* Quan veig l'anunci d'Ikea: donde caben 2, caben 3, penso que el publicista em coneix i s'ha inspirat en mi. Quina casualitat que ara que torno a viure amb els pares... em fan un anunci a la meva mida!

* Si us imagineu que els nens que canten l'anunci de Orange "waltzing Matilda" van borratxos, l'anunci és més divertit.

El conill i la llengua

2009-07-19T08:02:00.000-07:00

Tal i com vaig prometre fa uns ~~dies~~ setmanes en el post d'en Markutis, he estat indagant i recopilant informació, opinions, curiositats sobre aquest noble art. El resultat ha estat.. bé, que ens ho vam passar molt bé parlant de tema entre les amigues i agafant apunts entre cerveses i

tapes. Però al rellegir-ho (sense alcohol pel mig) me n'adono que no es poden treure conclusions generals, que cada noia és un món i que cada tiu, també. Tot i així, faré un intent de recopilació dels temes més interessants a tractar.

Abans de tot, cunnilingus prové dels mots conill i llengua. És a dir, posar la llengua dins el conill. No confondre amb culilingus, conegut també con a "beso negro", que es practica en una altra zona diferent.

· Un cop aclarat on s'ha de practicar, és crucial un element: si es fa, es fa bé, però fer-ho per que si, és tonteria. Vamos, que si no et ve de gust o no t'agrada, millor ni ho intentis o quedaràs pitjor.

· Segon: el clítoris no és un polo. Així que prohibit xupar directament. Ho diré d'una altra manera: Oi, que a vosaltres us molesta que us toquin el prepuci directament? doncs apliqueu-vos el cuentu. Fa mal, molesta i talla el rotllo. Tot i així, com sempre, hi ha excepcions. En concret vaig trobar una que li anava la guerra, però jo no m'arriscaria, el percentatge és massa baix: 12'5%.

Així no es xupa un clítoris.

· Tercer: més o menys ens dividin en clitorianes o vaginals. Però per no cagar-la, el millor és pensar que totes som les dues coses. Així que igual que sou capaços de aprendre 4.200 combinacions de tecles amb el mando de la play, estic completament segura que podeu aprendre diferents combinacions de dit, llengua, dos dits, pit, llengua, 2 dits, llengua, dit, (truc inventat, no ho proveu a les vostres cases).

foto 1: llengua apropiada per fer un bon cunnilingus. foto 2. dits no apropiats per fer un cunnilingus o mantenir sexe, en general.

· Quart: si la noia us diu que pareu, i està plorant, i està tenint uns espasmes de l'hòstia i comença a cridar "no em toquiiiis!!!! no em toquiiiiiis!!!!". Si us plau, feu-li cas: pareu. Quasi segur que l'heu deixat ja tan sensible que no suporta que li toqueu ni una ungla (Però sí, sempre hi haurà excepcions. Efectivament, 12'5 %. La mateixa tia que li anava la guerra abans). Si s'ha corregut, per molt que sigui multiorgàsmica, necessita una mica de repòs. I si no s'ha corregut, per molt que us mateu, ja no hi ha solució i la insistència només empitjora la situació.

Les conseqüències poden ser terrorífiques: s'ens pot adormir el cos (i és molt desagradable que això m'ha passat a mi), podem pegar-vos una patada volent o sense voler, potser ens fem pipí... allà vosaltres. Jo ja he avisat.

· Cinquè i continuant amb el tema: últimament amb la tonteria de que hi ha ties multiorgàsmiques sembla que totes ho haguem de ser i a més sempre en totes les ocasions. Doncs ens neguem (al menys el 100% de les enquestades per mi). L'orgasme està sobrevalorat. De vegades no volem tenir 3 orgasmes. De vegades, ni volem tenir un, ja en tenim suficient amb el gustirrinín. És un desgast físic i psíquic molt fort. Així que no us pressioneu, i no ens pressioneu a nosaltres. Si surt, surt.. i sinó, doncs un altre dia ja hi haurà més sort.

· Vaaaaaale. De vegades exagerem (50% de les enquestades exageren de tant en tant. el 25% són escandaloses sempre per que si. I la resta, els hi mola més ser silencioses). Sí, i què? només deixem anar la vena dramàtica que portem dintre. Però això no és fingir... és animar una mica el joc. El 100% de les enquestades que vam confessar exagerar... també vam confessar que l'exageració porta a un estat de cachondeig i morbo mental que el que era en principi una gran interpretació, acaba convertint-se en realitat. Ni el mètode Stanislavski, tu. Així que no us preocupeu si la vostra parella actua... és que és més divertit.

Nota de l'autor: No cal prendre-s'ho gaire seriosament. Només són els pensaments ebris de 8 noies, i ja se sap que cada persona és un món...

Estudis antropològics d'una sortida festiva: La novia controladora (II)

2009-07-15T13:03:00.000-07:00

En la meva sortida nocturna en companyia d'éssers indesitjables, em vaig trobar amb un espècimen exemplar que s'anomea: novia controladora. També coneguda pels seus xicots com a "mi màquina de reñir" i pels seus amics com "la cabrona de tu novia". En tot cas, la podeu reconèixer quan surt en colla, de la següent manera:

- La femella marca territori aïllant el seu mascle de la resta de femelles (en l'exemplar que vaig tenir la sort de trobar, també l'aillava dels altres mascles, però es que era un cas extrem). En un restaurant o bar, intentarà que ell es col·loqui a la punta de la taula i ella al seu costat fent barrera. d'aquesta forma pot placar totes les converses que puguin dirigir-se a ell.

- Quan és l'hora d'escollir els plats, el tiu comenta que li ve de gust "pasta carbonara" de primer i un entrecot de segon. Aleshores la novia saltarà i dirà: Però amor meu, pasta de primer? perquè no t'agafes una amanida i la compartim? aiiiii... i jo volia una pizza... Però deu ser tan graaaan... Total, que ja tenim un home menjant verd i mort de gana. Un home disgustat i trist. - Quan qualsevol de les altres noies mira al seu xicot, ella l'abraçarà o li farà un petó.

-Quan qualsevol de les noies li parla, aquesta noia, té sort de que la novia controladora no té el super poder de la fulminació amb la mirada. (he contemplat mirades aterradores, però aquesta s'emporta la palma)

- Si el noi beu més del que ella considera necessari, ella el mirarà amb cara de reprovació. I li dirà en veu baixa: t' estàs passant una mica, no creus?

- Si el noi fa acudits o comentaris verds, escatològics o masclistes (si s'atreveix), ella també el mirarà amb desaprovació, i fins i tot pot fer algun comentari amb cada de fàstic i menyspreu del tipus: aiiiiii, *Miquel (*nom inventat)... com ets...

Així que noies ja sabeu: no us acosteu aquests exemplars (ni sobretot als seus xicots) que mosseguen.

I nois... bé... vosaltres caureu igual per molt que us avisin...

Estudis antropològics d'una sortida festiva (I)

2009-07-12T10:30:00.002-07:00

Quan surto de festa amb coneguts i semi-desconeguts, la meva activitat nocturna preferida és fer un estudi antropològic dels éssers que m'envolten i els rols interns dins del grup humà.

Estimula la capacitat deductiva i és el millor que pots fer quan et sents fora de lloc. Ahir vaig compartir espai amb una colla d'amics del xicot d'una amiga meva. Si, rocambolesc. Però interessant. Us deixo la primera part de l'estudi que vaig realitzar.

Descripció:

La colla està formada per 2 nois solters crònics, i 3 més amb novia. Ells interactuen entre ells, es fan acudits i brometes d'homosexuals, s'expliquen acudits masclistes, i vesteixen camisetes ajustades de marca (cara).

Les tres novies, també presents en l'acte festiu, són merament acompanyants, i serveixen per portar les claus i el moneder al seu xicot. Només parlen amb la seva parella i en veu baixa. després hi ha dos intruses: una amiga d'una de les noies, i jo mateixa (jo en realitat no conto, perquè després de veure el percal, em vaig autoexcluir una miqueta...)

Després de sopar, vam anar a un bar a prendre alguna cosa. Els nois, s'en van a anar a jugar al futbolín i a nosaltres ens van deixar en una tauleta sentadetes i ben col·locades. Segur que estàvem moníssimes. Sé que s'en van anar a jugar al futbolín perquè quan vaig anar al lababo m'els vaig trobar, no pas perquè ho diguessin obertament.

Segurament, creien altament improbable que alguna de nosaltres volgués jugar al futbolín i no calia preguntar. Un cop ells es van cansar del futbolín, van voler anar a una discoteca pija de Sant Cugat (ai, perdó per la redundància). Balleruca un rato en cercle, i quan es van cansar van voler canviar de discoteca altre cop. Aquí vaig tenir sort de que la meva amiga estava cansada i li feia mal els peus i ja vam tirar cap a casa.

Conclusions:

A mi ja m'han vist prou el pèl, aquest grupet. Ho sento per la meva amiga, però passo de sentir-me com un moble.

A més... és normal tant mariconeig entre ells? brometes d'encular-se, tocar-se el cul, dir-se lo guapos que van i lo molt que lliguen... ei, però no una mica... tota l'estona!! a mi em fa sospitar de que en realitat les novies són una tapadera.

En una segona part, explicaré un segon objecte d'estudi que em va tenir força ocupada. La novia controladora.

PS.: hem sembla que amb el temps, m'he tornat amb una asocial.

Aquest estiu no penso veure TV3

2009-07-06T12:53:00.000-07:00

Bé, dic aquest estiu, però de fet fa moooolts de temps que no poso tv3. No per res en especial... simplement és que no fan mai quelcom que em vingui de gust mirar.... excepte l'APM.

I veient aquest programa, justament, han posat el videoclip de l'estiu protagonitzat per Whisky'ns (fins aquí bé. a mi m'agraden, passa algo? *kashna xunga*) i.... per Casal Rock.

He de confessar que no he vist "Casal rock" mai. Només he vist algunes promos i he escoltat les crítiques del Sergi Pàmies per la ràdio. Per mi, suficient per posar cara de fàstic quan apareix un vellet cantant.

Però aquí no acaba tot... perquè la cara de fàstic me la trec bavejant pel Joan Masdéu... El que em desequilibra l'equació, són els gilipolles que surten al darrere ballant. 15 moderniquis vestits de forma entre ridícula i "in" (està de moda dir in?) fotent salts d'aquí allà amb alegria desmesurada.

Ho sento. Aquest impacte visual no l'arregla ni el Masdeu en pilotes, tapant-li les parts íntimes una guitarra.

Escenes quotidianes III

2009-07-04T23:49:00.000-07:00

Trucada 1

Ahir, ens va trucar per telèfon un noi que es volia informar sobre Gestió Aeronàutica (En principi, no pots ser idiota per cursar uns estudis així). Cap al final de la conversa el noi pregunta:

-I quan es triga de Barcelona a l'Autònoma?
-doncs depèn d'on estiguis de Barcelona...
-al carrer València, 420.

(Moments d'escepticisme)

-Ejem... doncs bé... Pots agafar RENFE, Ferrocarrils, autobús, cotxe propi... el que et vagi millor... i ja ho calcularàs (i no sóc la via michelin)

Trucada 2

Senyora: - Hola, truco de part del meu fill que aquest any vol matricular-se de primer de Enginyeria tècnica de Telecomunicació... i vol saber si les matemàtiques són molt difícils.

(Òbviament se li va informar de que... si.... Però fent aquest tipus de preguntes i enviant a la seva mare a preguntar-les... li hagués recomanat alguns altres estudis més adaptats al seu nivell mental)

Jo també vull ser dona maltractada

2009-06-30T09:53:00.000-07:00

Vostès no ho saben però ja us ho dic ara: la meva vida ha patit un canvi radical que avarca sobretot el terreny laboral.

Durant aquesta setmana estaré fent formació de les tasques administratives que duré a terme a partir d'ara, i que pronostico que serà font d'inspiració per molts futurs post a tocar.

Canviant de tema... sempre m'ha cridat l'atenció el futiment de beneficis socials/econòmics que comporta ser dona maltractada. Iepa! avui he descobert un altre: "gratuïtat de matrícula a la Universitat". Estic a punt de demanar-li al primer tio que passi pel carrer que m'estomaqui. Ell estaria uns quants dies al calabós, una ordre de distanciament de 500 metres (que no l'importarà perquè no em coneix) i jo a gaudir de per vida de tracte especial (ep, com d'altres col·lectius... que les víctimes del terrorisme també tenen gratuïtat): formació de gratis, poder destroçar-li la vida a un tio que li tens mania, quedar-te amb totes les seves possessions i sangrar-lo cada mes, vales descuento de caprabo, corticoles...

Per quan algun benefici per ser "normal" i no causar molèsties a la societat? tanta disgregació en minicol·lectius amb preferència i favoritisme em toca els ovaris.

Bé, com a mínim he descobert que a partir d'ara jo també tinc descompte per ser funcionaria(temporal).

Per cert... paraules que haig de començar a utilitzar a la de ja:

- Casuística

- Esperi un moment, que ho pregunto.

- Transferència i reconeixement.

- Crèdits LRU

- Això porta taxes.

- Bolonya és una puta merda.

PS: el post del connilingus, s'està cuinant.

Com superar una crisi de parella si vols

2009-06-27T22:55:00.000-07:00

Ahir vaig tenir sopar femení. Ja se sap que quant s'ajunten més de 3 o 4 ties juntes que es tenen confiança, o no, el més normal és que les converses s'acabin centrant en el sexe o en les relacions sentimentals, i més si ens poses al davant una sangria ben carragadeta. Bé, aquest cop, va donar temps per parlar pels colzes i ja tinc temes pel blog d'aquí a l'agost.

No sé si alguna vegada heu sentit a parlar de les típiques crisis de parella cícliques. La teoria és que cada cert temps, hi ha una baixada de la passió i s'entra en uan rutina que arrassa amb tot com el meteorit de Deep Impact. Jo crec que aquest periode es mou entre l'any i mig i els dos anys. Una opció és no fer res, i potser s'arregla sol... O potser no fent res, acaba morint la relació, com les plantes si no les regues i les mimes... i a otra cosa, mariposa.

A mi se m'han acudit alguns exemples de com revifar la relació, en el cas que us interesés.

- per la crisi de l'any i mig: fer un trio amb una amiga teva. Si ets home... no ho recomano que li proposis això a la teva novia... Potser no s'ho pren gaire bé. A ella, li proposes un trio amb un amic teu que estigui molt bo. I si no en tens cap d'aquestes característiques, en contractes un (abans mira que no tingui la tita així. Imatge cedida pel senyor Josep si li haguès demanat) .

- per la crisi dels 3 anys: Porta-la a un local d'intercanvi o de BDSM. Igual no us agrada... Però que no és digui que no ho heu probat tot!

-Per la crisi dels 4 anys i mig: si heu aguantat fins aquí, es presuposa que aneu "en seriu"... i ja és hora de fer el gran pas: anar-se a viure junts. Això implica que estareu dos setmanes follant sense parar per aprofitar que no teniu (per fi) ningú que us molesti. I la felicitat.. us pot durar ben bé, un any i mig més... fins la següent crisi.

- Per la crisi dels 6 anys: adoptar una tortuga/ocells/peix/hamster. Alguna cosa que no impliqui gaire esforç ni implicació... Però que ayuda a demotrar-li que vols tenir un ésser viu per cuidar en comú... i a més tenen un any i mig o dos de vida... el just per arribar a la següent crisi.

- Per la crisi dels 7 anys i mig... adopteu un gos o un gat. Un gos i un gat ja implica més esforç i estar més implicat amb el tema. Si sou capaços de cuidar-los sense que s'us morin de pena o d'estrés... Esteu preparats per entrar a la següent crisi...

-La crisi dels 9 anys: ara segur que penseu que lo següent seria tenir un fill per trencar la rutina...però si esteu en crisi no sigueu CABRONS, i no intenteu solucionar-lo amb un fill. El fill l'havieu de tenir quan estaveu bé, socapullos. Si follar, anar a locals d'intercanvi, anar de pepes, i tenir animals no us treu de la rutina, deixeu de fer l'imbècil i separeu-vos... No funciona i punt. assumiu-lo.

(cas verídic... en la realitat aquesta parella es veu que van acabar tenint dos fills... Ara, per fi. s'han separat. Potser ho havien d'haver deixat en la crisi del hamster perquè no afectés a ningú més que ells dos)

Geriàtric "L'odisfera"

2009-06-24T23:36:00.000-07:00

Arrel d'un comentari d'en Marcutis al blog del Senyor Nabocoix (El senyor Nabo últimament és una font d'inspiració per mi). He començat a imaginar que passaria si estiguessin els membres de l'odisfera en un geriàtric tots junts (al menys els que jo segueixo habitualment, si algú és vol acoplar... que s'imagini i ho escrigui a l'apartat de comentarisque jo no us segueixo des de fa tant).

ANY 2060

*La iaia Punkarra, que porta allà més de 50 anys tancada, ja per fi, ha trobat a altres vells que l'entenen. Però ja està cansada de que les enfermeres no entenguin que la cervesa sense alcohol no és cervesa... i a sobre li donguin calenta. Ens parla de la mort del Punk i de que les coses eren millor abans. Nosaltres, li diem a tot que si. Tots esperem que no descubreixi que el punk va retornar l'any 2055 en forma de new-retro-punk i mori d'un infart.

*El Pare Bukkàkez i la germana Sagristana han conseguit per fi, després de tants d'anys una colla de fidels que no es perden la missa de les 7. El Pare, tot i així, de vegades s'aussenta del geriàtric per anar amb jovenetes amb problemes... tota la vida ha tingut un cor molt gran. A nosaltres, ens diu que no ho comentem gaire això de la seva dèria per ajudar-les, que li pot portar problemes.

*El Valero Sanmartí, després d'haver-se convertit en un líder d'opinió respectat com a blogger, va caure en l'error de perpetrar les seves idees en llibres, i ara tothom el recorda com el successor de Jorge Bucay. Ara es tanca a la seva habitació i de tant en tant es sent: -NOOO!! no heu entés reeees!! jo sóc un nihilista!!! sóc capitalprimitivistaaa!!! Eros i Thanatoooos!!! no heu entés reeees!!! Mort a Marc Vidaaaal!!! No sabem si continua follant a pèl... no ens deixa mai mirar.

* En Markutis, va cumplir tots els seus somnis: fer-se blogger, follar-se la Natalie Portman un dia que se la va trobar dormint la mona en una discoteca, va conseguir per escrit i firmat amb sang que Figo li demanés perdó per marxar al Madrit, i quan va morir el Pàmies, van buscar un galifardeu que el succeïs i el van escollir a ell. Ara és feliç en el geriàtric, perquè el paguen per fer una columna a la setmana. I la resta del temps la pot dedicar a la vida contemplativa (de la TV, de la play, del pornotube...)

* En Modgi: va unificar tots els diàlegs que havia al seu post i en va fer una gran pel·lícula anomenada: La venjança del pit de pollastre (lògicament). va ser un desastre a taquilla però va guanyar diversos premis independents, cosa que l'Albert Serra no li va perdonar mai. Al geriàtric ens obliga a tots a escriure la nostra correspondència amb rotuladors de colors i no ens deixa menjar pollastre, escepte els nuggets... cosa que ja ens va bé.

*En Pere Llufa està el geriàtric perquè una colla de cagats el van convençer de deixar les seves tifes mentals al nostre costat. És un dels que viu més feliç al geriàtric. Va amb el caminador amunt i avall intentant enganxar llufes a les enfermeres jovenetes (que estan fins els ous d'ell). La veritat, és que a la residència ens preocupa si realment va bé de ventre... perquè tanta obsessió per la merda, no és normal.

*El senyor Josep va venir a parar a la seva residència quan la seva senyora es va cansar de que corrompís al seu senyor pare, que patia del cor. Així que li va fer les maletes i el ve a visitar un cop per setmana. En Josep, de tant en tant ens porta travelos per animar les festetes del dissabte a la tarda, i sobretot el sector masculí, que a aquesta edat els hi va tot, li agraeixen molt. El seu cul continua fent goig.

*Lo Gené té monopolitzada la televisió de la sala comuna revisant dvd's dels millors moments de la fórmula 1. Ja que lamentablement (per ell) ja no existeix. A la porta de la seva habitació va penjar una advertencia de contenido, però ningú li fa cas... i entrem quan volem. Segueix estudiant no se sap ben bé què, però tots estem molt orgullosos d'ell de la seva força de voluntad aquí a la residència. Les enfermeres només es queixen de que quan arriba l'época d'exàmens es torna autista.

* Vladimir Nabocoix és el millor vestit de la residència. Així que camina per la residència vestit per anar l'òpera i amb sabatilles perque les sabates li fan mal. Es queixa a tort i a dret i de tant en tant et deixar anar frases de llibres sense venir a cuentu. Encara no ha llegit la trilogia de Millenium... Però diu que ho farà abans de morir. Aquesta, i la de Eclipse, que amb els anys s'ha convertit en un clàssic de la literatura universal.

I tenim mé gent a la residència: la que t'anava a dir, l'Agnès, la comtessa d'Agenville (si.. ha deixat d'anar a llocs estranys, i s'ha quedat entre nosaltres), el senyor Muerte (per suposat), el guionista brillant... però tu... aquest post ja és massa llarg i jo ja estic molt cansada de donar-li a la tecla, tu!

Sóc una talibana de la opinió

2009-06-22T11:30:00.000-07:00

Durant tota la meva vida se m'ha titllat de intolerant, inflexible, que expresso les meves opinions com si jo tingués la veritat absoluta i qui no pensa com jo és escòria humana.

Doncs sí. És veritat (no que els altres siguin escòria i jo tingui la veritat oculta, sinó que tendeixo a expressar-me de forma massa taxativa).

Normalment les coses me la bufen:

Spaguettis o macarrons? indiferent
negres o mulatos? indiferent
peix o carn? indiferent.

Però... ai,! ai, si em toques la fibra.... Hi ha una sèrie de temes (de vegades, bé, de fet sempre d'allò més absurds per la resta de la humanitat ) que defenso com si m’anés la vida... i clar, la gent és queda a quadres. Últimament la meva passió desenfrenada ha anat dirigida al pobre Senyor Nabocoix, que va gosar escriure que no anava a llegir la trilogia d' Stieg Larsson. Des d'aquí li demano disculpes.

Per no anar disculpant-me de blog a blog, em disculpo amb vostès per possibles i futures topades i els faig una petita relació de temes que poden provocar-me, perquè no s'espantin:

- Dir que Stieg Larsson és una merda perquè té èxit.

- No considerar Expediente X com una de les millors series de la història de la TV.

- Que El Senyor dels Anells només va de batalles entre orcos y elfos.

- Que els últims llibres de José Carlos Somoza son millors que els primers.

- Dir que Harry Potter és un llibre per a nens i El Petit Príncep un llibre per adults.

-Que t'agradi la gran merda que és la 4a pel·lícula de Indiana Jones o la primera (que és la segona) trilogia de La guerra de les galaxies.

- Preferir qualsevol fruita que no sigui las mandarines, el meló o la síndria.

Quan és toquen aquests temes, la petita i dolça Kashna es transforma en un monstre irracional i irascible.

Rabia de cap de setmana: els rics també pateixen

2009-06-19T05:58:00.000-07:00

Fa temps que tenia guardat aquest video, i he pensat que aquest cap de setmana era un bon moment per penjar-lo. Més que res perquè així actualitzo el blog de forma ràpida sense menjar-me el tarro.

Observeu que hi ha diferents formes de veure el món, ep! i totes vàlides. Aguanteu con a mínim fins el minut 4 que és quan realment venen ganes de clavar-li el taló de la sabata de penjolls en tot l'ull.

Que ho disfruteu. i si aneu a Llanes, busqueu-la i cremeu-li la casa, així igual podrà vendre-la més fàcilment i conseguir més cash per comprar-se més modelets.

Si no tens porno a mà, llegeix novel·la rosa

2009-06-17T01:05:00.000-07:00

A la tendra edat de 12-13 anys (i a principis dels anys 90) una nena ho té complicat per accedir a material pornogràfic per estimular-se sexualment. No pot llogar pelis porno al videoclub, no pot comprar revistes porno al quiosc (de fet no tinc coneixement de cap revista pornogràfica dirigida a dones), jo no tenia canal plus, i internet no existia. Jo era més de muntar-me pel·lícules tota sola imaginant-me en un capítol de McGiver o del Equipo A i ser seduida pel Fénix.

Però un dia que no deuria tenir res més interessant per llegir (jo sempre he tingut el costum de llegir abans d’anar a dormir... o dormir-me llegint, que és el mateix) vaig començar una d’aquestes novel·letes que tenia la meva mare a la tauleta de nit. Sí, ho sé: la novel·la rosa és basura que mereix ser cremada a l’estil Farenheit 451, però deixeu-me acabar.

Totes tenen un argument de ferro ben treballat: Una joveneta innocent, de mirada càndida i gràcil, en un paratge idíl·lic i exòtic, coneix a un fornit i ben plantat home... i follen durant tota la nit amb la llum de la lluna.

I jo... entre suspiros de una, caricias del otro, besos profundos, y manos que tocaban su miembro viril ... doncs em posava catxondona i a punt per anar-me a dormir contenta i somniar amb el nen que m’agradava.

El llibre en si, no valia 2 duros, però l’acaba de llegir per veure si es casaven. I sí, aquí si que es casaven, no com en les pelis porno que sempre t’en dus decepcions.

El que té de dolent utilitzar la novel·la rosa per estimular la imaginació, és que la lletra està massa junta i petita i li has de prestar massa atenció. Així que com a molt et pots tocar, però no massa, perquè sinó tanques els ulls com acte reflex, i et perds.

Altre cosa bona és que es recreen molt en els prolegòmens, comencen a cardar... i després fan com a les pelis americanes: l’acció es trasllada a un altre lloc o fan un fos a negre literari... i apa, la resta te la imagines. I això està bé... perquè una cosa que no m’agrada dels contes marranos d’ara, és que com t’ho expliquen tot amb pels i senyals em dona la sensació que jo sobro i que ja no cal imaginar res. Suposo que això va a gustos, també.

El millor és llegir l’escena en qüestió... imaginar-te al maromo amb el tors nuu i ben marcat per la feina dura (perque els tius d’aquestes novel·les són d’estil Sawyer de Lost: atractius, homes de veritat, violents, misteriosos... l’home perfecte per fotre un polvo) , posar-te perraca... i quan ha acabat l’escena tancar llibre i agafar l’eina de treball que ja tens preparat al teu costat. Perquè amb una mà agafar el llibre i amb l’altre treballar-se el pepinarro és complicat. Per aquestes coses sóc molt graponera.

Ara segur que enteneu perquè totes les dones, sobretot les de més de 45 anys acaben llegint novel·la rosa... i la resposta no és perquè la historia d’amor és molt maca.

Els nens se'ns estan amariconant

2009-06-12T01:21:00.000-07:00

Cada cop tinc més motius per creure que l'apocalipsi s'acosta. Una prova més de que la fi del món està molt aprop, és que els nens d'avui ja no son el que eren. La societat els condueix a un amariconament gradual i constant que els acabarà convertint en borderlines, estèrils i hemofílics. La qual cosa farà que descendeixi la natalitat fins que la humanitat desaparegui. Com ha de ser.

En què hem baso per afirmar tal cosa? Doncs en proves científiques, com no podria ser d'altra manera.

- Els nens d'abans ens tiràvem per terra, jugàvem al terrari on hi havia caques de gossos, ens embrutàvem de fang i pols, , i sagnàvem sense donar-li la major importància: pel nas, per la boca, traus al cap, rascades al genoll...i la mama ens posava mercomina de la vermella (a mi en dibuixaven solets) i una tirita: i ala, a córrer! que els papes estan parlant. Ara els nens no s'embruten perquè la roba és cara, no poden jugar gaire estona al carrer perquè son al·lèrgics al pol·len i als àcars, i no sangren perquè només miren la tele o juguen a la play.

Com els nobles: els nens de la noblesa no embrutaven les seves robes ni feien vulgaritats. els nens jugaven a escacs i les nenes brodaven.

- Els nens d'abans ens entreteníem amb qualsevol cosa i vestíem amb qualsevol cosa... ens fabricàvem tirachines, jugàvem a pilota amb el paper d'alumini dels bocates, tiràvem pedres al tren, saltàvem a la corda,... I vestíem samarretes gegants de "fruiteria Manolo", malles de floretes, y texans estripats per l'ús i per les tisores que agafàvem a la mama d'amagat. Els nens d'ara necessiten que tot sigui comprat i si és de marca, millor que millor.

Com els nobles: Els nobles no sabien construir-se res amb les mans, i pel seu aniversari demanàven ponis, vaixells o un retrat de Velázquez. I estrenaven roba que venia de Paris i la seda de la Xina, cada dia.

- Els nens d'abans portàvem motxilles de 15 kg a l'esquena plena de llibres i llibretes. Per no parlar dels anteriors a nosaltres que portaven kg de fruita o verdura perquè treballaven al camp des de ben petits. Ens obligaven a fer el llit, a fer feines de casa i teníem cura dels nostres germans petits quan la mama sortia a comprar. Ara els nens porten un carret ridícul a l’escola, i a vegades ni això, perquè deixen tot el material a la classe. Ara, no els hi diguis que facin feines a casa, perquè no és la seva responsabilitat i els nens han de ser nens. I si la mama ha d'anar a comprar, deixa'l a una ludoteca, que per això estan.

Com els nobles: no feien ni l'ou que ja ho farà el criat i la responsabilitat ja vindrà quan siguis gran i t'hagis de fer càrrec d'un comtat o un país.

-Als nens d'abans el professor et castigava, normalment no t'aixecaven la mà (perquè eren els inicis del amariconament) però alguna hòstia havia vist jo caure... Els pares et fotien un clatellot quan t'ho mereixies, et castigaven sense tele 2 setmanes, o no et deixaven aixecar-te de la taula fins que t'acabaves les llenties. Ara, pobre del professor que aixeca la veu en una classe perquè el dia següent té 5 denúncies. Els pares o no tenen temps de castigar al nen, o no s'han enterat de que el nen mereix un càstig, o creuen que castigar no serveix per res, i creuen que el nen és un ésser lliure i que distingir el bé del mal, les regles de la societat i la responsabilitat, sorgiran en ell com una flor. i el nen fa i menja el que li be de gust, perquè és un nen i no l'has de pressionar.

Com un noble: O bé, no heu sentit l'expressió el tracten com un príncep? Com un noble: O bé, no heu sentit l'expressió el tracten com un príncep? A un noble no el tocava ni son pare, i fotia el que li donava la real gana.

Podríem afegir una llarga llista de paral·lelismes, però crec que la idea està força clara: els nobles sempre han sigut unes floretes amariconades. I ja hem vist com aquesta classe social ha anat en decadència, fins arribar a l'actualitat on queden pocs i els pocs que queden son borderlines, estèrils i hemofílics. I d'aquí a la extinció total, queda poc.

Doncs aquest és el futur de la humanitat.

El historiador John Lynch diu: "Carlos II El Hechizado fue la última, la más degenerada y la más patética víctima de la endogamia de los Habsburgo": Patía raquitísme, tenia el cap anormalment gran, va aprendre a caminar amb 4 anys, i a parlar amb 8, era abúlic i impotent i ejaculador precoç. Quin bon partit!

Escenes quotidianes II

2009-06-11T23:28:00.000-07:00

Seguint amb aquestes escenes quotidianes, ahir vaig viure una situació que em va deixar si més no, perplexa.

Estava de peu, recolzada a una de les parets del vagó del metro, i se m’acosta un noi d’uns trenta pocs anys. Tot i ser morenet, tenia tota la cara de ser català, així que lamentablement aquest post no és racista ni xenòfob (ooooooooooooooo L) . El noi no semblava monguer, ni fruit de l’endogàmia. Si l’haguès de descriure d’alguan manera. Era un currante d’Hospitalet votant del PSC.

De sobte noto que cada cop tinc menys espai vital. I com estic molt interessada en l’argument del meu llibre, simplement penso que al noi se li ha posat algú al costat i m’enretiro una mica més cap al racó.

Als pocs segons noto que em torna a faltar espai vital, i sense aixecar la vista del llibre. M’enretiro ja totalment fins el racó. Oh, gran error. El llop ha acorralat la ovella... Però ella encara no s’ha adonat. No me’n adono fins que no noto una pressió a la natja que no hi hauria de ser. Miro de reüll... i veig la mà del infeliç en el meu cul. Però amb naturalitat. Com si el meu cul fos públic.. o jo li hagués donat alguna mena de permís explícit per poder col·locar la seva mà en alguna part de la meva fisonomia. Aleshores me’l quedo mirant a la cara i el tio ni s’immuta.

-qué haces? – Li pregunto.

I L’individu amb cada de gilipolles no només m’ignora... si no que a més es reafirma en la seva posició, mantenint la seva mà al meu cul.

Jo aquí, reconec que una bufetada hagués estat un puntàs. I un gran final per l’anècdota.

Però sóc tan pacífica que faig fàstic. A vegades m’escopiria a mi mateixa si no fos que no tinc la suficient força per escopir a l’aire i que caigui amb gràcia sobre el meu ull.

Així que aprofitant que havia quedat un seient lliure em vaig asseure i el vaig deixar allà plantat.

Doncs el gilipolles aquest, quedant-se sense punt de recolzament observo que dissimuladament s’acosta a una altra tia que hi havia de peu.

El meu cervellet de femella em sembla que m’impedeix entendre la raó per la qual aquest individu sent plaer al col·locar mans sobre culs al metro. Si algun amable cavaller em pot ajudar, li ho agrairia molt.

Els japos, que ja sabem que son rarets com ells sols, ho arreglen ràpid... Però aleshores perd el romanticisme de lligar al metro, miradetes... A no ser que siguis lesbiana, clar!

Massa feta pols per odiar

2009-05-30T09:51:00.000-07:00

Aquest cap de setmana em sentia amb la obligació de escriure un post amb ganxo, amb odi, ràbia, bilis i pus... un post que fos memorable com a mínim durant una setmana. Ja que durant els pròxims set dies, estaré lluny d'una connexió a internet. Però he estat donant voltes i voltes i poca ràbia em surt estic massa feta pols. L’únic que em ve al cap és un company de feina que porta 15 dies de baixa, cosa que m'ha obligat a treballar més hores i suprimir els meus plans de cap de setmana... Però, a! Alerta! el karma és el karma... i ho pagarà.... tard o d'hora ho pagarà...

Però anem al tema: Sí. Sóc una filla de puta amb sort i m'en vaig de vacances AQUEST DILLUNS. Espero que vosaltres mentrestant curreu com cabrons, desprecieu les vostres miserables vides i em tingueu molta enveja per poder descansar i no fotre ou durant 164 hores.

164 hores...

Poques per desconnectar de veritat de tota la merda que arrastro des de fa unes setmanes.

Suficients com per sentir mono de la meva addicció evident a internet: blogs, fòrums, flikrs, twitters, facebooks, hotmail...

Moltes per acabar fins el monyo del silenci i la tranquil·litat i voler tornar a Barcel... au, va! a qui vull enganyar! d'això no em canso tan fàcilment.

Persones que desitjo que morin dolorosament (I)

2009-05-25T03:29:00.000-07:00

Inevitablement al llarg de la meva vida m'he trobat amb cabrons que m'han provocat malsons i desigs homicides (bé... alguns dubto que siguin essers humans). Són pocs... Però m’han marcat.

La persona que ens ocupa és possiblement la persona que encapçala la meva llista de persones que mereixen morir lenta i dolorosament.

Però abans un petit incís per posar-vos en antecedents:

Degut a diversos motius (haver nascut i crescut a Montcada i Reixac, tenir uns pares que tot i parlar català i ser catalans tenen un accent dubtós, utilitzar el castellà com a llengua comunicativa amb els amics fins els 18 anys, veure la TV3...) tinc un accent xava que m'acomplexa molt i que he intentat solucionar i eradicar al llarg de la meva vida, amb més o menys fortuna (menys, ja us ho dic jo). I tot i que el meu accent és "peculiar", el català és la meva llengua materna, amb la que vaig aprendre a parlar i la que utilitzo a casa.

I la vida, que dóna moltes voltes (suposo que te a veure el fet d'estudiar Comunicació Audiovisual...) , m'ha portat a treballar a la ràdio. Locutant.

La qüestió és que treballo per una empresa (anomenem-la X) que ofereix un servei d'informació de trànsit, per diverses emissores catalanes.

S'acaba l'incís.

El primer dia de feina suposo que vaig locutar bastant horrorosament tenint en compte que era el primer dia i que entrar en directe en emissores a nivell nacional impressiona una mica.

Al dia següent, una de les emissores en comptes de connectar-me per fer jo la crònica en directe, em va trucar el cap d'informatius i em va agafar la informació per dir-ho ell. Em va estranyar, però bé així ho va fer totes les tardes que estava jo, mentre que als meus companys, si que feien directe.

Un dia, li vaig comentar a un dels companys, amb qui teníem molta amistat. I ell em va confessar que el cap d'informatius li havia dit que no m'anava a deixar entrar mai més en directe, i li va rajar de mi que d'on havien tret a la nova i que no sabia ni parlar en català.

A partir d'aquell moment les tardes s'em van fer eternes i haver de parlar cada dia amb aquest tiu era una tortura. Em vaig apuntar classes de pronunciació en català i em vaig obsessionar gravant-me i escoltant-me contínuament fins que vaig notar millores.

Per sort, em vaig poder canviar al torn del matí i ja no vaig haver de parlar mai més amb l'individu. I tot i alguna broma que em fan de bon rotllo quan dic "Barcelona", mai ningú m'ha tornat a prohibir entrar en els seus impecables i super catalans informatius de merda.

I igual ara us esteu preguntant... i a què ve tant d'odi?! Pel que em va fer a mi i per altres coses que sé d'ell, aquest individu és un nazi que es pensa que tothom ha de parlar amb accent del Berguedà i sinó és així, és un català de segona amb menys drets. I a mi s'em pot qüestionar l'accent, s'em pot qüestionar l'utilització de certs barbarismes en registre col·loquial, però em fa molt de mal que es qüestioni els meus sentiments envers el país que m'estimo, i la meva identitat nacional... simplement perquè pronuncio la vocal neutra poc neutra! És el que més odi em provoca.

Segon, l'individu, em va jutjar el primer dia, em va prohibir entrar als seus informatius de merda i a sobre tenia la sang freda de parlar-me cada dia amb normalitat i fer-se el simpàtic. I tot i preguntar-li jo directament que perquè no feia jo la crònica (si per exemple un dia hi havia moltes coses i era un pal apuntar-les totes) el molt cabró hipòcrita, em deia que no passava res. Que no era cap molèstia.

I tercer, perquè em va provocar fins i tot una crisis identitària, hòstia!

Per tot això, li tinc guardada, per hipòcrita i nazi. I si algun cop, jo conduïnt, em trobo al cabró aquest creuant un pas de vianants, acceleraré i desitjaré que voli 20 metres i se li esclafi el cervell a la calçada.

I si no tinc raó... que us fotin a tots molt!

Au, va! Exagerats!

2009-05-23T10:51:00.000-07:00

Avui, tenia ganes d’escriure un post sobre les tan anomenades pastilla del dia després.... Però anava amb la idea d’escriure un post totalment en contra de la seva venda en farmàcies perquè no pot ser que es prenguin com m&m, i tal, i...
Quina ha estat la meva sorpresa quan rascant una mica per sota dels titulars dels diaris he trobat coses força interessants. Aquests suposats efectes secundaris tant horrorosos i temibles que et poden succeir si prens la pastilla no van més enllà dels possibles efectes secundaris que podries tenir prenent un ibuprofeno. Per els mandrosos que no els hi agrada els links: mal de cap, mareig, nàusea, i fatiga. I en el cas de sobredosis (que això és el que es tem tothom que passarà, jo per començar) segons les instruccions d’ús diu així:

“No se han registrado reacciones adversas graves tras la ingestión aguda de
grandes dosis de anticonceptivos orales. Una sobredosificación puede provocar
náuseas y una posible hemorragia por deprivación.”

Està clar que això no canvia que no es pot abusar de la píndola postcoital, perquè aquesta pastilla no està pensada per ser un anticonceptiu sinó per evitar que et quedis prenyada quan l’has cagat... Però tota aquesta publicitat negativa de la pastilleta la veig francament desmesurada i amb un tuf religiós i contraabortista que mareja.

Resumint, que joves i luxurioses adolescents podeu utilitzar la pastilla sense problema, només que estareu rajant i sagnant durant tres dies seguits. I amb una gonorrea de tres parells de collons per follar amb desconeguts sense preservatiu. Però, tranquil·les, no us quedareu prenyades.

Escenes quotidianes

2009-05-20T04:25:00.000-07:00

Ahir, em vaig creuar amb una parella de la Guardia Urbana homosexual (2 homes del mateix sexe) i em vaig quedar prendada de les converses de tant alt nivell que s'els hi acut entre badall i badall a les 6 de la tarda, mentre observen que tots els vehicles estacionats al meu carrer tinguin el seu tiket d'àrea verda.

Situació: Passàvem davant d'un col·legi on la valla és tot de pals verticals molt junts que fan una ombra de línies fosques y clares horitzontals al terra.

guardia 1: mira como marea el suelo...
guardia 2: (parat al mig de la vorera durant 5 segons) qué flipe.

Us ho juro. Paraules textuals, que m'ho vaig apuntar a la llibreteta que porto al bolso per no oblidar-ho. I aquesta mena de gent és la que vigila els meus carrers. Quina sort que tinc. Ep! i hauran passat fins i tot una prova per aquest important càrrec, e?

Tinc una queixa!

2009-05-17T05:20:00.000-07:00

Distingit Síndic de Greuges,

El meu nom és ( irrellevant) i visc a (irrellevant). Tinc 26 anys i s'em va informar quan vaig començar a tenir ús de raó que m'havia tocat viure en la anomenada "societat del benestar" i que havia tingut molta sort. S'em va dir que jo només m'havia de preocupar de tenir uns estudis, i a canvi trobaria una feina que m'agradaria, amb un bon sou, podria permetre'm viure modestament però sense gaires preocupacions. Bàsicament, gaudir del que la societat capitalista m'ofereix.

Bé, jo no vull titllar als meus pares de mentirosos perquè segur que a ells també els hi van prendre el pèl. Però em sembla que algú em déu unes disculpes, com a mínim.

I quan em pugui pagar un advocat, pensaré en a qui haig de denunciar per incompliment de contracte i creació de falses expectatives.

Us saludo atentament.

La marmota ensopida, una persona molesta.

PS: Doneu-me el que m'havíeu promès, putus estafadors!!!!!

ESTEM SONATS

2009-05-12T03:13:00.000-07:00

Estava jo mocant-me aquest matí, quan m’he adonat de la evident ineficàcia i primitivitat del objecte anomenat mocador de paper.

Aquest estri és la cosa més rudimentària que pugui existir en el s. XXI. Com ningú ha inventat res més eficaç? Com pot ser que després de tant personatge il·lustre que haurà caigut en el incòmode estat mocosil no se li ha acudit cap avens tecnològic important en el camp de la expulsió mocosa nasal? Aquesta és la cúspide del mocador? Una merda de paper de netejar-se el cul, que després d’utilitzar-lo un parell de cops ja l’has de tirar al contenidor blau? Un tros de paper que pot pringar tota la teva cara i mans amb els teus propis fluids indesitjables?

Ara bé... sembla que en el món de la succió si que hem avançat una mica més... ara, no canteu victòria, que a qualsevol cosa li diuen aspiradora.

CONCLUSIÓ: si la gent es segueix ficant el dit al nas, és perquè no hi ha res més eficaç. Acabem amb el tabú de la exploració nasal!

SER DONA ÉS GUAI

2009-05-07T01:41:00.000-07:00

Feministes i hematofòbics abstenir-se de continuar llegint.

El dia que les dones van voler ser iguals als homes... La van cagar. Hi ha 5.348 raons per afirmar això. Però avui només hem centraré amb una.

La dona menstrua. És una cosa que de moment, no podem canviar. Aquest fet ets pot donar a priori algun privilegi com la possibilitat de donar a llum i després poder utilitzar als teus fills per putejar al teu exmarit.

Però traient això... La regla és una gran putada que et visita cada mes, per molt que les fabricants de compreses i tampons s’esforcin en desmentir-lo.

-Per estranyes raons fisiològiques (i sempre parlant en general, que sempre hi ha excepcions) ... Les dones van més calentes en aquests dies. Serà perquè estem més sensibles amb tot, i no només pel típic tòpic que tot ens afecta, sinó que amb qualsevol carícia la sensibilitat es multiplica per 3. Però per un altra costat, sagnar tot i que estiguem acostumades, sabem que és desagradable. Si la teva parella no té escrúpols potser podreu fer algun polvet en aquells dies tacats de vermell... Però s’ha d’estar motl calent com perquè no et talli el rotllo. Així que en termes generals... quan més calenta estàs, més complicat ho tens.

-Sagnar fa mal. I a mi em toca molt els ovaris que ara estigui de moda dir que no. Que menstruar no destorba la teva vida quotidiana, que pots fer spinnig, escalada, puenting, i pilotar un avió si en saps... Què et fan mal els ovaris, collons! Què hi ha ties que fins i tot vomiten de dolor! Que si no et prens res, només tens ganes de doblegar-te en el sofà amb una bossa d’aigua calenta sobre els ronyons , i si no pots permetre’t-ho perquè tens vida social, t’has d’empastillar amb ibuprofenos, paracetamoles i gelocatiles, per no fer cara de pomes agres. I això significa que les dones habitualment s’automediquen un cop al mes, per poder actua com a éssers productius (no us havíeu preguntat mai perquè algunes dones semblen farmàcies ambulants i sembla que s’hagin tret el títol CCC de farmacologia? La resposta correcta és: autimedicació des dels 13 anys) .

-el síndrome premenstrual, menstrual, i si m'apures, post-menstrual, si existeix, d'acord?. El pre, perquè un o dos dies abans ja sens el dolor que ve... i et poses de mala hòstia pel que saps el que t'espera. El menstrual és ovbi, no tens ganes de fotre brot però has d'intentar portar una vida normal costi el que costi. I el postmenstrual perquè estàs ovulant i saps que això significa que d'aquí 3 setmanes, tornaràs a revieure-ho tot.

Vale. No dic que ara totes anem a agafar una baixa per malaltia un cop al mes. Tots ens hem trobat amb la típica nena a classe de gimnàstica que s’aprofitava de l’ocasió i això fa molta ràbia... Perquè una cosa és fer com si la regla fos un tabú i una altra fer-se la víctima amb un problema que afecta el 50% de la humanitat.

Però aquesta ànsia de voler convertir-nos en tius però amb tetes, ens està fent oblidar que no som iguals, que no ho serem mai i què no cal ser-ho.

Assumim-ho. La regla existeix. Fa mal. I quan la tens no tens ganes d’hòsties.

La regla és fastigosa. I la foto també.

Observacions futbolístiques del Madrid-Barça

2009-05-02T11:40:00.001-07:00

Jo no sóc una aficionada al fútbol... Però si s'ha de ser d'alguna cosa s'és del Barça!!

Com m'avorreixo bastant avui a la feina i en un dia així no es pot fer altra cosa que veure o escoltar el partit (com és el meu cas) puc fer un minut a minut segons les meves limitades observacions:

1' uiiiiiiiiiiiiii

14' :-S (un tal Higuaín)

17 ' :-D (Titi)

20' :-D (Puyol)

24 ' uiiiiiiiiiiii

27' uiiiiiiiiiiii

30' uiiiiiiiiiiii

34' uiiiiiiiiiiiii

35' :-D (Messi)

46' uiiiiiiiiiiiii

(fi de la primera part)

48' uiiiiiiiiiiiiiii

56' :-S ( el rosset Ramos)

58' :-D (Titi) ala, què guai!

75' :-D (Messi) Pero esto què és???????

82' bueno... això és un cachondeig... :-D (Piqué) els de la ràdio m'estan prenent el pèl o què????

doncs al minut 90 han finalitzat el partit... ho deixem amb un parell de golets del Madrit i mitja dotzena de golets del Barça.

Resum del partit: Zassssss, en toda la boca!!! XD

La puta SGFP

2009-05-01T00:55:00.000-07:00

(En un univers paral·lel)

-No fotis, Mari Pili! 2 euros una baguette?

-Si noia, es que la SGFP, ha tornat a pujar el canon... No es cosa meva... El pa en sí em costa el mateix fer-lo.

La noia estava ja farta de la puta Societat General de Flaquers i Pastissers (SGFP). Cobraven per tot arreu i l'estat els hi donava via lliure. La barra de pa, els pastissos, els croassants... valien un euro més que s'emportaven els lladres de la puta SGFP.

i la cosa no acabava aquí... últimament aquella panda de rapinyaires havia aconseguit que fos legal també escurar-nos comprant farina. Ella no sabia fer pa ni pastissos a casa seva! només utilitzava la farina per arrebossar el pollastre! doncs s'havia de fotre!

També el canon afectava els estris de cuina com el forn, la torradora o el microones. Qualsevol màquina on fos possible fabricar qualsevol producte que controlés l'SGA.. ai, perdó el SGFP. La pressumpció d'innocència aquí no existia... Però és en el cas de pagar el seu cànon religiosament, tampoc podia fer un pa de pessic!

Finalment a la noia se li van inflar els ous i va entrar amb un coctel molotov a la seu de la SGFP i el va llançar contra el Teddy Flautista, el president.

La noia va ser empresonada, però amb un inquietant somriure als llavis.

Ser o no ser un bon veí

2009-04-29T10:17:00.000-07:00

Avui mentre intentava dormir fins tard, m'ha despertat una tirallonga de cops de martell i una desagradable black and deker. En aquest moment és quan he començat a tenir enyorança de quan vivia en un poble i els meus veïns vivien a uns modestos però necessaris metres de distància.

Però aquesta tarda, mentre intentava fer la migdiada, altre cop la maleïda Black and Decker s'ha posat en marxa. Després de meditar-ho i tenint en compte la meva experiència, he decidit fer una llista dels requisits necessaris per ser un bon veí:

-No ser gitano. Tot el que veu de valuós el Guionista brillant, podria no ser tant desitjable alhora de conviure al seu costat.

-No ser Gallec. Les coses clares... vull saber en tot moment què està pensant el meu veí quan m'el creuo pel carrer.

-No ser aficionat al bricomanía. Que es dediqui a cosntruir miniatures que això no fa soroll.

-Què no escolti ~~Reggeton~~, ~~havy metal~~, ~~Il divo~~... que no li agradi la música.

-No tenir el síndrome de Diogenes.

-Que no posseeixi un d'aquests animals histèrics i petits, mal anomenats gossos.

-Que sigui mut. Així no haurem de parlar quan compatim l'ascensor.

-Que estigui bo/bona. Sempre és més agradable tenir veïns de bon veure que iaios desdentats.

Imprimiré aquesta llista el pròxim cop que em traslladi.

La culpa es de los padres que las visten como...

2009-04-27T01:57:00.000-07:00

Estimats pares i futurs pares,

Deixeu de vestir a les vostres filles pre-adolescents i encara no desenvolupades, con si surtissin de festa i tinguessin edad de pendre 3 vodkas amb taronja, quan tothom sap que no tenen edat ni per pendre un malibú amb piña. Jo que sempre he estat una mica influenciable, estic començant a pensar en treure'm un parell de costelles, dormir amb un pepino entre les cames i canviar els melons que tinc per dos cigrons.

Ja fa un temps el Santiago Segura va diagnosticar que "la culpa es de los padres que las visten como putas" (airbag, pel·lícula que no està malament del tot encara que surten masses putes i massa pols blanca pel meu gust), però l'altre dia vaig sentir que el doctor House deia una cosa molt lògica: deixem-nos d'hipocresies, si ens fiqueu pels ulls tots els dies en revistes, pel·lícules, sèries de tv, cantants de pop, cosos de 15 anys com a producte sexual... Després no pretengueu que la societat no es miri aquestes nenes amb ulls lascius i que hi hagin més pedòfils que periodistes a l'atur.

On anirem a parar...

(fotografia d'un anunci d'amazon que vol vendre unes mitges sexys per nena: Girls Spider Web Sexy Tights Hosiery Leg Wear)

La arpía que hay en mi

2009-04-22T02:43:00.000-07:00

Sí estimats lectors/lectores (possibles lectors de fet...), les dones som unes cabrones de molt cuidadu... I segur que això no us bé de nou. De fet a mi tampoc, l'experiència em demostra una i una altra vegada com de cruels, manipuladores y hipòcrites som en general les dones. Però a mi no deixa de sorprendre'm aquest fenomen sexista.

LA sabiduria popular que en altres coses s'equivoca, però en aquesta acerta de ple, ja avisa d'aquests efectes. La meva aiaia sempre la he sentit dir: aiiii... a mi m'agraden els nens que són més nobles, les nenes són més vives.

què punyetes, vives! som unes arpíes, digui-ho amb totes les lletres (ja veieu que la meva iaia no tenia cap problema en demostrar els seus favoritismes).

A mi el que veritablement m'intriga és si aquesta inclinació al despotricament i eliminació dels éssers del mateix sexe és una qüestió genètica o cultural...

PD: jo sóc dona.. però si és genètic, encara no se m'ha manifestat i si és cultural, dec ser molt inculta.

Coses que no fer quan estàs avorrit si no vols acabar saltant per la finestra

2009-04-17T11:20:00.001-07:00

Si... estic farta d'aquests dies ociosos sense fotre res. M'aixeco tard cap a les 10, em poso al dia en foros, blogs i webs mentre esmorzo... ui, ja és l'hora de fer el dinar. Dino, m'estiro un rato al sofà, torno a mirar foros, blogs, webs,... i ui! ja és l'hora de sopar! SIUSPLAUUUUUU!!!!!! vull anar a treballar, això al menys trencarà aquest bucle en el que m'he ficat en els dos últims dies. dormir i menjar, dormir i menjar... semblo un tamagochi.

He intentat diferents coses per sortir de la monotonia. Cap a estat efectiva.

- Sortir a passejar a un centre comercial. A sobre de que no et pots comprar res, a sobre ho passes malament perque les mil persones que et rodejen sembla que ells si.

- començar un llibre. No es pot començar un llibre un dia avorrit... no t'enganxarà i l'acabaràs tirant per la finestra totalment

- Escoltar música dels 60. Em fa entrar en una aspiral de autodestrucció i malenconia.

- Netejar. fer dissabte només pot provocar que t'entri més mala hòstia de la que tenies al començar.

- Trucar a ta mare. Trucar perquè si a un familiar mai és recomanable. T'empenedeixes als 10 segons quan contesta dient: "què!? la incomunicada! què no tens telèfon per trucar o què??"

La única solució és que s'acabi el putu dia de merda i provar sort al dia següent.

Optimisme que ralla la inconsciència

2009-04-08T01:55:00.000-07:00

Mai és fàcil començar un blog... però aquest personatje m’ha semblat que era un bon motiu per a començar el meu nou blog.

Què pensaríeu d’un criaju de 18 anys que viatja per tot Europa des dels 15 sense un putu duru, colant-se en els trens, els autobusos, dormint als parcs, guanyant-se el menjar jugant al 3 en línia... ? Que és el meu ídol! Qui no voldria viatjar durant mesos de gratis sense preocupar-se de res?

I si us dic que a sobre va en cadira de rodes?? Es una mega crack! Un exemple de superació!
Doncs aquest noi és n’Albert Casals i acaba d’escriure un llibre amb les seves aventures arreu del món que es diu “el món sobre rodes”.

La llàstima, és que explica’t així sona molt bé, però quant tens la desgràcia d’escoltar com explica ell les seves aventures, la seva filosofia de viure... ja canvia la cosa. És un tio taaaan rabiós que donen ganes de pegar-li dos hòsties, i que consti que jo no sóc gens violenta.

Podeu escoltar-lo aquí (entrevista que em va inspirar aquest post. Si us plau no us la perdeu) i veure’l aquí.

Finalment, et queda la idea de què aquest noi ves a saber si perquè va tenir una leucèmia amb 5 anys que el va deixar en cadira de rodes, o perquè els seus pares son hippis de mena, li han deixat fer el que li ha sortit dels pebrots des de petit i fa exclusivament el que li agrada i el “diverteix” (segons pròpies paraules seves). A mi em dona la impressió de que més que valent i amb afany de superació, és un irresponsable esbojarrat què amb 18 anys viu en un món paral·lel on només fa el que és divertit.

Però clar, com és minusvàlid, sembla que tothom li ha de fer la pilota... i no dir-li a la cara: el cabell blau et queda de pena i que una cosa és ser optimista i una altra ser un inconscient.

Si, em fa ràbia, què passa?